Cròniques de l'ESO: 4t curs (2008-2009)

Va ser un any genial! Crec que es una bona forma d'escomençar la crònica, ja que és exactament com va ser.
Aquest any, a nivell acadèmic no era molt diferent a 3er, encara que ens apretaven un poc més degut a que l'any seguent aniriem a Batxillerat! Però bé, a mi em continuava guanyant la perea.

També vaig conéixer durant aquest curs a persones que hui en dia son molt importants per a mi, i m'alegre moltísim d'haver-les conegut.
Durant aquest temps també van haber-hi molts canvis, pero més lleus que en 3er curs.

Una de les coses que tinc que destacar, es el viatje de fi de curs. Va ser el millor viatje que he fet, perque...Que millor que fer-lo amb els teus amics?
A més a més va ser un viatge molt bonic, a Itàlia. Vam recórrer moltes ciutats preciosses com Venècia, Florència... I em va agradar també el fet d'eixir d'Espanya ja que no ho havia fet mai!
Mentre estàvem desdejunant a l'hotel de Lido, en Itàlia, el cap d'estudis, Joan Villaplana ens va comunicar la mort de Michael Jackson. Va ser un fet que va escandalitzar a tot el mon i ens va pillar per sorpresa. Quan tornàrem d'Itàlia ens vam adonar dels homenàtjes que li feien i el seu funeral, que per a mi va ser més gran que quan va morir Freddy Mercury, que encara que jo encara no habia naixcut, crec que s'ho mereix mes! xD

També vaig deixar de veure la lluita lliure per la tel·levisió, ja que van canviar la programació a les set del matí, i jo a eixes hores, en lo gandula que soc, jo no m'alço. Jajaja

Torne a dir, un any genial i del que m'en duc un grandísim record i una sonrisa cada vegada que me'n recordo =)

Cròniques de l'ESO: 3er curs (2007-2008)

Jo no se si va ser l'edat, les hormones o que va ser, però aquest any va ser un any de canvis, per a bé i per a malament. Però he de dir que va ser un dels millors anys de l'ESO.

En questió d'estudis..bé..els vaig descuidar un poc..però també es veritat que el canvi de 2n a 3er es un bon canvi, hi ha que treballar més! Va ser el primer any que vaig anar a setembre, encara que amb una sola assignatura; matemàtiques, amb Fina com a professora.

En l'àmbit personal van haber-hi coses bones i roines. Es va consolidar molt el nostre grup d'amics i començàvem a fer mes coses junts, fer nous amics,etc. Però..conforme uns amics venen, altres se'n van, i es el que a mi em va passar; s'en van anar dos amics meus, i jo sabia que no els tornaria a veure.
Però son coses que passen i es superen, i per suposat les coses bones semrpe acaben guanyant a les roines.

Aquest any, em vaig començar a interessar més en les coses del dia a dia, veia mes les notícies o llegia més els periòdics. Però realment, l'unic que em cridava l'atenció eren els successos, i eren tots roïns! Que si morts, assassinats, segrests, violacións...Uff! Que malament està el mon!
Però el que si em va fer molta gràcia va ser el mític: "Por qué no te callas" del rei dirigit al president de Venezuela Hugo Chavez. Aquesta frase es va convertir ràpidament en un fenomen social i d'Internet, convertint-se en tema de debat, tons per al mòbol, adaptacións musicals en el Youtube, etc.

Resumint, en general va ser un any molt divertit, ple d'anècdotes i vaig aprendre molt també. =)