Angel Guimerà

Cròniques de l'ESO: 4t curs (2008-2009)

Va ser un any genial! Crec que es una bona forma d'escomençar la crònica, ja que és exactament com va ser.
Aquest any, a nivell acadèmic no era molt diferent a 3er, encara que ens apretaven un poc més degut a que l'any seguent aniriem a Batxillerat! Però bé, a mi em continuava guanyant la perea.

També vaig conéixer durant aquest curs a persones que hui en dia son molt importants per a mi, i m'alegre moltísim d'haver-les conegut.
Durant aquest temps també van haber-hi molts canvis, pero més lleus que en 3er curs.

Una de les coses que tinc que destacar, es el viatje de fi de curs. Va ser el millor viatje que he fet, perque...Que millor que fer-lo amb els teus amics?
A més a més va ser un viatge molt bonic, a Itàlia. Vam recórrer moltes ciutats preciosses com Venècia, Florència... I em va agradar també el fet d'eixir d'Espanya ja que no ho havia fet mai!
Mentre estàvem desdejunant a l'hotel de Lido, en Itàlia, el cap d'estudis, Joan Villaplana ens va comunicar la mort de Michael Jackson. Va ser un fet que va escandalitzar a tot el mon i ens va pillar per sorpresa. Quan tornàrem d'Itàlia ens vam adonar dels homenàtjes que li feien i el seu funeral, que per a mi va ser més gran que quan va morir Freddy Mercury, que encara que jo encara no habia naixcut, crec que s'ho mereix mes! xD

També vaig deixar de veure la lluita lliure per la tel·levisió, ja que van canviar la programació a les set del matí, i jo a eixes hores, en lo gandula que soc, jo no m'alço. Jajaja

Torne a dir, un any genial i del que m'en duc un grandísim record i una sonrisa cada vegada que me'n recordo =)

Cròniques de l'ESO: 3er curs (2007-2008)

Jo no se si va ser l'edat, les hormones o que va ser, però aquest any va ser un any de canvis, per a bé i per a malament. Però he de dir que va ser un dels millors anys de l'ESO.

En questió d'estudis..bé..els vaig descuidar un poc..però també es veritat que el canvi de 2n a 3er es un bon canvi, hi ha que treballar més! Va ser el primer any que vaig anar a setembre, encara que amb una sola assignatura; matemàtiques, amb Fina com a professora.

En l'àmbit personal van haber-hi coses bones i roines. Es va consolidar molt el nostre grup d'amics i començàvem a fer mes coses junts, fer nous amics,etc. Però..conforme uns amics venen, altres se'n van, i es el que a mi em va passar; s'en van anar dos amics meus, i jo sabia que no els tornaria a veure.
Però son coses que passen i es superen, i per suposat les coses bones semrpe acaben guanyant a les roines.

Aquest any, em vaig començar a interessar més en les coses del dia a dia, veia mes les notícies o llegia més els periòdics. Però realment, l'unic que em cridava l'atenció eren els successos, i eren tots roïns! Que si morts, assassinats, segrests, violacións...Uff! Que malament està el mon!
Però el que si em va fer molta gràcia va ser el mític: "Por qué no te callas" del rei dirigit al president de Venezuela Hugo Chavez. Aquesta frase es va convertir ràpidament en un fenomen social i d'Internet, convertint-se en tema de debat, tons per al mòbol, adaptacións musicals en el Youtube, etc.

Resumint, en general va ser un any molt divertit, ple d'anècdotes i vaig aprendre molt també. =)

Les meues votacions! =D

El meu primer vot va per a Andrea García Benet.
El segon vot va per a Laia Camprodon Fierrez.
I l' últim vot va per a Alba Antequera Macias.

Molta sort!! ^.^

Cròniques de l'ESO: 2n Curs! (2006-2007)

Per fi va arribar 2n d'ESO, dsprés d'un estiu molt divertit a Benicàssim amb els meus amics de l'estiu, ja que sols els veia en aquesta època de l'any.
Com sempre es fa pessat començar les classes després d'unes vacances tan llargues i divertides, però vaig començar amb ganes, quan vaig saber amb qui em toava a classe. Em tocaba amb amics i molt bons companys, i vaig conèixer millor a persones que nomes coneixia de vista, com Laia per exemple, amb qui vaig començar a tindre mes confiança quan ens van asseure juntes a classe, i hui en dia som molt bones amigues! ;) També vaig conèixer a Laura, una perosna a la que vaig agafar molta estima de seguida, i també va començar una bona amistat, que perdura a dia d'avui.

Va ser un any molt divertit a les aules. Vam tindre professors molt graciosos, com Merche de matemàtiques, a qui ficàvem el sobrenom de "Boquerón". Era una dona molt rara i un poc paranoica, però ens ho passàvem molt bé en les seues classes, la pobra dona no passava per un bon moment...

Vaig tindre com a tutor a Toni Beltrán, un professor genial, el millor que n'he tingut, sense dubte, era únic! Amb ell i amb Cristóbal vam anar a un dels meus millors viatjes i del que m'en duc un boníssim record. Va ser el viatje a Castella i Lleó. Em va encantar el viatje perquè mai estava acostumada a fer-ne ningún, i el millor de tot era que el feia amb els meus amics! ^.^

Respecte de l'any anterior tambè va millorar el fet de que em deixaven més llibertat a l'hora d'eixir amb les meues amigues, encara que la justa. Quan eixíem no teníem res especial a fer, simplement donar voltes, anar a Mercadona a per alguna cosa per menjar (sempre estàvem menjant jajaja) o anar a casa d'alguna a jugar o escoltar música i fer bojeries.

Aquest any també vaig treure bones notes; la vida en l'ESO era més difícil, però encara així amb esforç s'aconseguia tot, encara que jo sempre he sigut un tant..."despreocupada" en qüestió d'estudis, per no dir gandula.. ;P , però finalment no em va caure cap assignatura per a setembre i vaig passar bé a 3er de l'ESO.

Cròniques de l'ESO: 1er Curs! (2005-2006)

El primer dia d'Institut no va estar tan malament com em pensava. Els últims dies al col·legi estàvem tots plens de por, perquè ens van dir moltes cosses sobre l'Institut, i la majoria no eren molt bons. Però una vegada començàrem ens vam donar compte de que no estava tan malament com ens deien.

El primer dia d'Institut va ser una mica estrany, suposo que per la novetat, però vaig tindre sort i vaig trobar una moneda de dos euros al pati i vaig convidar als meus amics a un flash en la Cantina.
Els meus companys de classe van caure bé al menys la majoria. Algnuns ja els coneixia perquè venien amb mi all col·legi.
Aquest any vaig conèixer a Anna Safont, qui junt amb Jade es va convertir en una molt bona amiga i passàvem molts bons moments les tres juntes. La veritat es que tinc moltes anècdotes que contar d'aquestos momentns, però mai acabaría ...

Els meus professors van estar bé, Mari Cruz va ser la meua tutora, em queia molt bé i treia molt bones notes amb ella, que em donava Ciències Naturals.
Aquest any va haver-hi el primer eclipsi anular en 241 anys, i Mari Cruz ens va donar unes ulleres especials per a vaure'l bé des del pati de l'institut. Va estar molt bonic!

En altres àmbits com política o esports no jo estava molt interessada, per no dir gens ... Jo vivia feliç i no em preocupaven eixes cosses.
L'únic esport que m'agradava veure per la tel·levisió era la lluita lliure, comprava revistes i m'informava de tot. Aquest any va estar la mort d'un dels meus personatjes preferits de la lluita lliure, Eddie Guerrero.
Llegir llibres de fantasía o de por era una de les meues passions, i encara m'agrada molt. Es podria dir que per aquella època jo vivia en el meu mon de fantasia!

Aquest any vam anar a Alarcón, on ens vam quedar a dormir uns dies i vam fer i moltes activitats, com piragüisme, senderisme, muntar en quat, etc. Va ser un bon viatje.

Vaig finalitzar el curs amb molt bones notes. Malgrat tot va ser un bon any, però no res comparat amb els que m'esperaven.

Diari de lectura - TIRANT LO BLANC

Cinquena part: Capítols X i XI

En aquestos capítols trovem una altra modalitat de batalla, com és la batalla naval, on podem veure les descripcións que fan dels vaixells dels moros, engalanats amb cordes de seda i molts adorns. Tenien molts vaixells i molt rics, pero van demostrar que no sols fa falta un gran i bonic vaixell per a guañar una batalla. Tirant demostra més astúcia e intel·ligència.